Victor Küppers

No podem escollir les nostres circumstàncies, però sí la nostra actitud

07/07/2014

Font: 

La Granja

Entrevista a Victor Küppers, formador i doctor en humanitats, ens explica en aquesta entrevista com podem ensenyar als nostres fills a viure amb passió i entusiasme i que aprenguin a ser feliços.

Com creu que haurien de viure els nens d'avui dia?

Crec que haurien de viure amb més pausa. Amb l’edat, he arribat a la conclusió que has de trobar moments per parar i pensar. Tot es mou tan ràpid que sembla que estiguem dins d'una rentadora. Al final t’adones que el més important és allò que de veritat t'importa.

Com ensenyem a pensar als nostres fills?

Jo els he acostumat a parar cada dia 5 minuts a pensar. Han de buscar-se aquest temps per rumiar, per parar. Sap aquesta imatge del pollastre degollat? Doncs jo els hi ensenyo a no anar com un pollastre sense cap per la vida. 

De vegades diu que els hi deixem un món de merda. A què es refereix?

A que els deixem un món hiperconsumista, on manen les empreses, on les notícies dels diaris parlen cada dia de gent que roba. Ara sembla que sigui normal això de robar. Potser esperem a que siguin ells, qui hagi de canviar aquest món?

«No podem escollir les nostres circumstàncies, però sí la nostra actitud»

Hem tirat la tovallola?

Som nosaltres els que hem convertit el món en una porqueria! Ho hem fet nosaltres això!

L’objectiu de la seva vida és viure amb passió i amb entusiasme, ha fet llibres i dóna xerrades sobre aquest tema. Com s’ensenya els fills a viure amb passió i entusiasme?

S’educa. Hem de crear l’hàbit. Ho han de valorar tot, començant per les coses petites com valorar cada instant per reforçar l'hàbit de que tot s’ha de gaudir i tot s’ha valorar. La vida ve com ve i nosaltres no escollim les circumstàncies, però sí que podem escollir la nostra actitud. Hem d’ensenyar els infants que les circumstàncies no les escolliran mai. 

Ja de petits ens fan creure que tot ha d’anar bé, que hem de tenir èxit, una bona feina, un bon cotxe, etc. Però com que la vida no sempre és així ens frustrem. Hem d’aprendre a acceptar les coses que passen amb alegria i lluitar.

I com ho ensenyem això?

Donant exemple! Si vols que els teus fills no s’enfadin amb els companys de l’escola, no ho facis tu. Vols que el teu fill valori les coses... ho fas tu cada dia?

Els petits detalls, mirar de manera diferent...

Un cambrer no és un sac de patates amb potes, és una persona, que té dona, que té fills, que li agrada que li preguntin com li van les coses.

«La classe d'història es pot aprofitar per ensenyar a viure»

I un mestre, com ho pot fer amb 25 nens a classe?

Un professor ha d’intentar fer el possible per ensenyar a viure. Cada mestre té la seva manera de ser, i s’han de preguntar què poden aportar ells perquè els seus alumnes siguin millors persones i millors professionals. Aquests és l’objectiu del professor. I a classe d’història també es pot aprofitar per ensenyar a viure. 

Creu que a l’escola s’ensenya la creativitat?

En general no. Són màquines. A l’escola has d’estudiar conceptes. Ho veig en els meus dos fills; un és un coco i treu bones notes, l’altre té unes habilitats socials impressionants però treu males notes i creu que és un totxo. Segurament aquest serà qui triomfi a la vida. A l’escola no es reforcen les habilitats socials.

Què creu que provoca que la gent no visqui ni amb passió ni amb entusiasme?

L'entorno.

«Ens han educat per creure que per ser feliç hem de tenir coses»

Només l'entorn? 

I tant, som molt permeables a l’entorn. Quan no hi havia crisi, la gent estava més animada. El problema de fons és que ens han educat per creure que per ser feliç hem de tenir coses. Però quan es tracta de "tenir" mai tens suficient, així que mai estàs animat. Si ara afegim la crisi, doncs... 

I amb els nens, què creu que provoca el desànim?

Crec que com a pares i professors hem de cuidar l’autoestima dels fills i dels alumnes. Hem de practicar el reforç positiu, quan sovint fem el contrari, destacar allò que no els surt prou bé. Cal dir-los “OLE! Ets un xaval brutal, i ets brutal, per això!!!” Tu demostres l’amor que sents als nanos amb el temps que els hi dediques, siguis professor, pare o mare. Per exemple, podem apagar la tele mentre sopem i parlar.   

«Hi ha 3 coses que et fan feliç a la vida»

Quines coses creu que tenen en comú les persones felices?

Tothom que ha estudiat la felicitat ha arribat a la conclusió que són tres coses les que et fan feliç. La primera; tenir un objectiu en aquesta vida per tenir clar què és l'important. La segona; ser gent que lluita i no plora, és a dir, que lluitin per allò que creuen que importa i a més ho facin amb bona cara malgrat les circumstàncies. La tercera; ser persones que transmeten alegria malgrat els drames que puguin tenir al darrera. 

I ser agraït?

Quan ets agraït, estàs més eufòric que la persona a la qual li estàs agraint alguna cosa.

«O enamores o has de ser low cost»

Vostè diu que "o enamores o has de ser barat", què vol dir?

A nivell laboral l’èxit està relacionat amb la manera de ser. Amb això vull dir que has d’enamorar perquè els negocis funcionin. I si no enamores has de ser barat, has de ser un low cost!

Però, com s'enamora?

Si un cambrer és feliç ho transmet, i el client tornarà. Ja estàs enamorant!

I un professor també ha d'enamorar?

És clar! Quants professors es preocupen per la  manera de ser dels seus alumnes? Estem llançant la tovallola? Si a un metge li paguen malament, pot operar pitjor?

¡No!

Doncs un professor tampoc! 

I els pares i mares?

Hem de recuperar el diàleg entre pares i fills, l’educació no és només una responsabilitat de l’escola. Molts pares han dimitit de la professió de pares.