El poder de les paraules

Les paraules, poden ser poderoses armes de destrucció si les utilitzem sense seny cap a persones que estan passant un moment complicat a les seves vides. També si les fem servir cap a persones que estan aprenent un ofici, una matèria, una manera de fer que no és la pròpia....

El poder de les paraules és immens i més si qui les diu resulta tenir un vincle emocional amb qui les rep, és a dir, no té el mateix significat que et parli despectivament una persona que no coneixes o només coneixes vagament, que si ho fa una persona a què estimes com un pare o una mare.

Així doncs trobem que les paraules poden ferir si no estan dites apropiadament i que a més a més, si les diu algú amb el que tenim un lligam emocional encara poden fer més mal.

Val la pena pensar amb tots els moments del dia i totes les persones que ens hem creuat i amb qui hem parlat, podria dir sense equivocacions que més d'una d'aquestes reflexions fetes cada dia ens portaria a veure que no son sempre tan educats com ens agradaria ser-ho realment, i què sovint recorrem a les paraules equivocades emeses amb un tó també equivocat, per dirigir-nos a altres persones.

Si ens preguntem per la causa de la nostra incapacitat d'empatia, podem recorre a les excuses de sempre, com són: - Ja li he dit no sé quantes vegades. -Ell/a també em parla molt malament. -Segur que ha estat parlant de mi tot el dia, deixant-me verda...

Totes aquestes afirmacions poden certes, però també poden no ser-ho, de totes maneres penso que importa poc la manera que els altres tinguin de parlar-nos, ja que el què importa és com nosaltres parlem a resta de persones que ens envolten, donat que no podem controlar el què fan el altres però si el que nosaltres fem i això és el més important de tot, el que nosaltres fem, doncs queda dins la nostra responsabilitat i per tant no podem responsabilitzar als altres dels nostres actes i molt menys de les nostres paraules.

Quan algú ens parla amb menyspreu o amb paraules amenaçadores activem el nostre mecanisme d'afrontament a la situació, ja que ens sentim atacats. Hi han persones que davant la fugida o l'enfrontament, prefereixen la primera opció, a vegades per cobardia, a vegades per intel·ligencia emocional, doncs deixen que les paraules dels altres no els hi afectin sense molestar-se en contestar, podriem dir que són persones fortes i intel.ligents... Les que prefereixen l'enfrontament, també ho faran per defensar-se com les altres però la tècnica serà ben diferent, doncs si disposen d'unes habilitats socials fermes i una seguretat en el que diuen i fam, no els hi caldrà perdre la con postura ni alçar la veu, doncs utilitzaran les paraules triades amb cura per dir alló que volen dir sense caler ser ofensiu però si defensiu o en tot cas constructiu.

Per aconseguir aquesta habilitat cal molta pràctica diària, constant i perseverant però una cosa és segura una vegada s'aconsegueix aquesta habilitat de l'ús de les paraules difícilment és perd, és com un vici  de protecció dels altres i d'un mateix.

Val la pena treballar-ho i tenir consciència de les nostres paraules cap als altres i cap a nosaltres mateixos