Sensibilitzada a l'haver treballat en cases d'acollida i centres residencials d'acció educativa com a educadora social i per tant com a tutora dels nens atesos i poder constatar el que viuen nens i nenes que no tenen recursos a vegades econòmics, a vegades de suport emocional i a vegades ambos. Vaig veure la possibilitat d'enfocar una campanya de recollida i entrega de joguines als nens més necessitats d'aquesta població, entenent que la carència que afecta les famílies, afecta de manera molt significativa el desenvolupament dels infants a tots nivells, auto-estima, auto-concepte, sentiments de contrarietat, frustració, visió negativa de futur, baixes expectatives sobre les pròpies possibilitats...
Tots sabem que estem passant per temps difícils en la majoria d'economies familiars, això és cert, i que no disposem dels recursos que ens agradaria per poder ajudar a altres persones que estan en una situació més complicada que la pròpia. Ara bé, una vegada en una de les cases d'acollida on vaig treballar un company em va fer un comentari que des de les hores m'ha acompanyat al llarg de la meva vida, va ser una sola frase de la qual m'he apropiat i que utilitzo comunament, sobretot amb els meus fills. La frase era tan simple com "compartir és viure". Potser no sona una gran cosa, o potser a simple vista no s'hi aprecia tots els valors que hi comporta entendre-la amb profunditat, no ho sé, però la veritat que per mi significa tota una seqüència de creences bondadoses en la raça humana i per tant prefereixo compartí i viure feliç de l'acte en si, pensant que puc fer feliç a algú amb un petit o gran acte, no donat el que a mi em fa nosa, si no el que em fa falta i, per un dia veure riure a un infant que desgraciadament ho té força difícil la resta de l'any.
Així per si no ho sabíeu, Compartir és viure!
Ana Balanzá Gómez
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Agradecemos los comentarios, Agraïm els comentaris.