Apunt d'intervencio a les escoles
- Els professionals sabem que:
1
Les persones i els
infants tenim talents diferents i, per tant, no tots han de saber–ho tot ni de
la mateixa manera. Els infants són divers com la societat. La diversitat és un
fet.
2
Tenim
clar que els infants aprenen atenent als tres canals diferents d’aprenentatge;
visual, auditiu i cinestèsic. Els apliquem els tres alhora? Som conscients i ho
tenim present en cada informació que passem a l’alumnat?
3
La
confiança i establir vincles afectius són necessaris per educar i aprendre;
acompanyem emocionalment per aconseguir el seu benestar i equilibri emocional
que li permeti estar concentrat, atent i relaxat per aprendre i poder
incorporar coneixements nous?
Actuacions
i reflexions que ens poden ajudar a esbrinar els motius del rendiment
baix:
Parlem amb la família? Amb l’alumne? Compartim la responsabilitat? Hi ha algun aspecte que se’ns escapa i que pot influenciar en el rendiment acadèmic del nen? Riu? Comunica? Es baralla sovint? Per què deu fer-ho? S’Aïlla? Què preocupa realment al mestre? Preocupa a la família? S’acosten els adults per acompanyar l’infant i animar-lo? Tots els canvis els ha de fer l’infant i la família? Què fem els professionals si no tenim respostes? Quines són les estratègies que apliquem?
Parlem amb la família? Amb l’alumne? Compartim la responsabilitat? Hi ha algun aspecte que se’ns escapa i que pot influenciar en el rendiment acadèmic del nen? Riu? Comunica? Es baralla sovint? Per què deu fer-ho? S’Aïlla? Què preocupa realment al mestre? Preocupa a la família? S’acosten els adults per acompanyar l’infant i animar-lo? Tots els canvis els ha de fer l’infant i la família? Què fem els professionals si no tenim respostes? Quines són les estratègies que apliquem?
També us apunto les distorsions que en José Luís Bimbela ha donat als assistents de les VIII Jornades d'Educació Emocional i que ens poden donar pistes per fer una autoreflexió professional, atendre les necessitats dels infants i regular els estat d’ànim i les pròpies angoixes:
1
FILTRE MENTAL(+ i
-): Veure només allò negatiu i que tant afecta a
l'autoestima. Mirem a tots els alumnes de l’aula; als “bons” i als “no tan
bons” També. Els alumnes que no mirem es fan veure i criden l'atenció de
l'adult amb comportaments disruptius. A tothom ens agrada que en mirin i,
sobretot, que ens vegin. Felicitem els infants en allò que destaquen!
Plantegem-nos com millorar allò que ens preocupa.
2
ETIQUETATGE:
PROFECIA DE L’AUTOCOMPLIMENT- EFECTE PIGMALIÓ. Etiquetar
ens condiciona perquè ens acabem creient el pensament inicial i no ens proposem
què pot canviar. No pensem que un alumne pot millorar amb les crosses que
nosaltres hi posarem per ajudar-lo. Confiem i donem confiança els alumnes.
Mirem els infants des de les seves fortaleses i no des de les seves debilitats.
Diferenciem la persdona del seu problema; el nen de les seves dificultats.
3
GENERALITZACIÓ:
SEMPRE, TOT, MAI, RES, IMPOSSIBLE,… Matisem i
concretem què és el que no va bé i intentem posar remei , però valorem
les que sí van bé.
4
DRAMATITZACIÓ-FATALISME:
És el terrible,
horrorós, fatal,... Ajustem els adjectius i expressions
de forma realista. A vegades les pròpies pors de poc control o d’inseguretat no
ens deixen ser creatius i continuar cercant solucions. Valorem
també el que és o no important.
5
CATASTROFISME:
ANTICIPAR EL PITJOR “Segur
que…” “ I si….?” I si no funciona?... I si no li agrada... I si no sóc capaç....
Cal tenir sensació de control com a líder que som. Cal plantejar-nos actuacions
concretes per solucionar els entrebancs. Què
podem fer per superar les pors? Tenir un pla B per si la primera opció no
dona resultats és una bona estratègia per no desanimar-nos.
6
LECTURA MENTAL:
SUPOSAR EL QUE L’ALTRE PENSA Pensar pels altres no serveix
de massa. Cal comprobar si realment les nostres sensacions són reals. Parlem
amb els infants, amb la família, amb els companys.
7
FAL·LÀCIES DE
CONTROL (PER EXCÈS): IDENTIFICAR LES MEVES RESPONSABILITATS Hi ha situacions
que no están al nostre abast i, una vegada fet tot el que podíem fer, no
serveix de res sentir-nos culpables o responsables únics. Recordem
el cercle d'influències:
1
FAL·LÀCIES DE
CONTROL (PER DEFECTE ) RENTAR-SE LES MANS. Creure’s que no podem fer res
no ajuda l’infant. Es pot demanar ajut psicopedagògic.
2
ÚS DE L’HAURIA
DE…: CONVERTIR UN DESITG EN UNA OBLIGACIÓ DIFERENCIAR DESIG D’OBLIGACIÓ.
Eduquem des del
realisme. Allò que sí podem fer o creiem podem
aconseguir.
Potser
no és tan important plantejar-nos si hi ha infants ganduls o no, sinó
replantejar-nos com a professionals si estem fent de manera coherent tot el que
està al nostre abast per intentar ajudar a tots i cadascun dels infants a
créixer i aprendre des dels propis talents i des del seu propi barem
individual.
Un bon líder es preocupa i ocupa de solucionar les dificultats.
Crea consciència de les necessitats des d’una visió general i profunda i troba
solucions, perquè els mestres som així de creatius, encara que no sempre els
resultats siguin els esperats, però sí que tindrem la sensació de control i
d’haver actuat de forma coherent i responsable.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Agradecemos los comentarios, Agraïm els comentaris.